El Parlament Europeu rebutja la Directiva de les 65 hores de treball

*El Parlament Europeu rebutja la Directiva de les 65 hores de treball*

Davant d’aquesta decisió, que confirma i supera les previsions que des de la COS portem mesos anunciant (era obvi que el partit socialista europeu, fonamentalment arran de la més que difícil situació interna que pateixen el PsoE i principalment el PsF, no podia permetre’s el “luxe” de donar el seu vist-i-plau a aquesta barbaritat), en aquests moments, i just en mig del marc de la convocatòria de les properes eleccions europees, s’obre un període de negociació per assolir un acord... òbviament favorable als interessos de la gran patronal, cal fer un seguit de reflexions molt importants.

Aquesta mesura, efectivament respon als interessos actuals de la socialdemocràcia i bona part de la democràcia-cristiana europea, que davant la creixent crisi, i amb una més que preocupant escalada de les mobilitzacions socials (contra aquesta directiva, però també contra d’altres com la de les expulsions, ja aprovada, o l’encara vigent Pla Bolonya), necessitaven donar alguna “bona notícia” als sindicats grocs que els hi donen suport (CCOO, UGT, CFDT, CGT, FO, etc.), per tal de rebaixar la tensió i assolir la desmobilització del moviment obrer i estudiantil arreu d’Europa.
Aquest procés i joc desmobilitzador l’hem pogut comprovar durant aquests darrers mesos, durant els quals, aquests sindicats no han fet res efectiu contra totes aquestes propostes de legitimació de la política socioeconòmica radicalment liberal i neoconservadora que circula per tota Europa... i per a mostra, només hauríem de veure la desconvocatòria de la vaga de l’ensenyament públic del País Valencià, que només pot servir per desmobilitzar un moviment unitari que ja havia demostrat la seva enorme capacitat mobilitzadora en la manifestació de fa dues setmanes, i que hauria pogut servir per anar sapant els fonaments del règim del Pp.
Amb això, ara ens diuen que si passats 90 dies no hi ha pacte, aquesta Directiva quedarà invalidada... Fins que realment els torni a interessar (no oblidem què van fer amb el Tractat Constitucional Europeu rebutjat als referèndums francés i danès, i el posterior Tractat de Lisboa, aprovat malgrat el vot negatiu del referèndum vinculant irlandès)

Tot plegat ens confirma que no podem rebaixar ni un punt en les nostres reivindicacions, no podem donar ni un pas enrere, doncs desmobilitzar actualment als i a les treballadores convençudes i preocupades per la crisi creixent, i que han pres la iniciativa d’organitzar-se i lluitar pels drets de tota la nostra classe, seria un nou suicidi de l'esquerra anticapitalista i d'alliberament que ens costaria terriblement car.

Ara més que mai el moviment obrer de classe i combatiu ens hem de coordinar per continuar colpejant cada vegada més fort al sistema que ens escanya cada dia més i amb més brutalitat...

Ara més que mai hem de lluitar per les 35 hores de jornada setmanal per totes i tots els treballadors (i molt especialment pel personal d’emergències i sanitari)... amb l’objectiu de les 30.

Ara més que mai hem de lluitar contra la carestia, l’atur forçat, etc., per un Salari Mínim Interprofessional de 1200€, i per un salari social digne i ajustat als índex de preus al consum reals de cadascun dels territoris dels Països Catalans, per totes les treballadores i treballadors, i pels joves en edat de treballar (independentment del seu historial laboral) molt especialment.

Ara més que mai hem de lluitar contra el Pla Bolonya, per una educació veritablement pública, gratuïta, laïca, no sexista, socialment justa i en català.

Ara més que mai, hem de lluitar per defensar els nostres llocs de treball, la nostra dignitat i la nostra terra!!
-- 

*Coordinadora Obrera Sindical* http://www.sindicat-cos.org/

Intervencions a acte PDDi SiP fi campanya recollida signatures per tenir competència per convocar referèndums

A continuació teniu una recopilació en vídeo de diferents intervencions dels actes organitzats per la Plataforma pel Dret de Decidir(PDD) i Sobirania i Progrés(SiP), de fi de recollida signatura per reclamar la competència de convocar referèndums pel Parlament català, davant del Parlament de Catalunya:

Adherits a acte PDD i SiP:

Manifest de la Plataforma pel Dret de decidir(PDD) i Sobirania i Progrés:



Parlament del filòsof Josep Maria Terricabras:



Parlament d´Elisenda Paluzie,membre de SiP:

Parlament d Èric Bertran:

Intervenció representant de les terres de l´Ebre:

Intervenció representant del Camp de Tarragona:

Intervenció actriu nord-americana:

Intervenció representant de Tàrrega:



So de grallers i músics:

El paradigma de NISSAN:la dependència laboral i nacional.Anem cap a la vaga general?

Aquest cap de setmana de viatge a València, on l´EUROMED vertebra la relació amb Catalunya en transport públic, per manca d´un TGV que no interesa el model radial de l´estat, vaig poder parlar sobre percepció de la crisi amb algun gestor i coneixedor situació econòmica de primera mà, i comentava com reben cada cop més consultes d´autònoms que demanen consultes de com suspendre pagaments a seguretat social,perquè ja no els surten els números i que al País Valencià va lligat com aquí, a crisi sector construcció, afectant àmbits paralels com ceràmica,autònoms i serveis,apart de la crisi de tèxtil i joguina, a plom de fa anys.

De tornada vaig llegir al Punt un informe exhaustiu dels expedients de regulació d´ocupació(ERO) a Catalunya ,el més gran ERO temporal per 7000 a SEAT,i 370 ERO´s mésja resolts en el que va d´any, i 150 més aquest setembre sols,on es donava detall dels milers de llocs de treball que desapareixeran de confirmar-se per part del Departament de Treball a Catalunya, on tenen un allau d´expedients, sovint amb la barra lliure del context de crisi econòmica global.

I aquí el govern d Entesa ha de concretar una linia vermella inexorable per marcar el seu perfil d´esquerres i com a tals partits que se n´autodenominen, defensors tan PSC,ERC i IC dels interessos de la classe treballadora majoritària, aquests 3,5 milions de treballadors/es del pais, la majoria social sovint silenciada, que cada cop se sent més allunyada de les classes dirigents. I el punt d´inflexió és el gir liberal del PSC, amb declaracions del propi José Montilla demanant actualment flexibilitat a treballadors i sindicats per atraure inversions que ha encès ànims i crides a la seva dimissió.

Mentre es reunien amb ministres espanyols de Treball i Indústria,Corbacho(que va abstenir-se permetent que tirés endavant la directiva de les 65 hores) i Miguel Sebastián(negociador a París amb Renault cap a on pot anar a parar producció cotxe elèctric)hi havia a la mateixa Plaça Sant Jaume, treballadors de Nissan es manifestaven en contra de l´expedient que afecta a 1680 treballadors, entre moltes d altres empreses, com a cas paradigmàtic de la situació laboral i nacional.

Perquè també nacional? Perquè són treballadors catalans victimes que la proposta del ministre d Indústria espanyol, Miguel Sebastián va proposar que la substitució de les actuals berlines i forgunetes que feia Nissan a nivell estatal, es substituís per un cotxe elèctric, marginant a Catalunya i negociant augment de les plantes espanyoles de Palencia i Valladolid en un 15% de producció. I ara hi ha una lluita entre les tres plantes per qui rep els encàrrecs d´aquest model de futur, amb aquest pacte d´esquena a Csatalunya. Hi ha tres plantes: Barcelona amb zona franca i totes les subcontrates proveïdores, Palencia i Valladolid, i ara no saben com disimular-ho, ja que govern del PSOE si que té clar que és Espanya i què no ho és. I l´aposta de l´Estat son per dues de les tres plantes: Palència,amb Megane amb producció màxima i Valladolid el cotxe elèctric, d´entrada, ambdós amb un 15% més de producció.

Després de que els treballadors portin dos mesos de lluites, en feina amb torns intempestius, retallades laborals, adaptar-se a canvis organitzatius,etc, l´estat que diu dir-se "socialista"oprimeix milers de treballadors que se´ls reclama el seu vot com a classe treballadora i visualitzen que Espanya no és Catalunya, pels treballadors catalans en el cas,trobant-se indefensos i qui els ha de defensar, la màxima autoritat política del país, President del PSC José Montilla, acota el cap i assumeix la situació colonial d´aceptar primar altres territoris per decisió politica del PSOE, si no hi ha canvis de darrera hora.

I avui tenia lloc reunió de consellera Serna, amb ministre espanyol Corbacho, el conseller d´In-dustria Josep Huguet i President Montilla, per com afrontar la crisi del sector industrial a Catalunya, que de ben segur més enllà de bones intencions, o vitges llampec a Japó,com el seu dia a París per veure directius, les decisions i els centres de decisió no és de capital català i no són a Catalunya, no tenim DRET A DECIDIR REALMENT.

De els 100 empreses catalanes de més dimensió, poquísimes són d´empresaris catalans, i per tant estem en mans del capitalisme global transnacional i el capitalisme amb el suport de l´Estat que ha deslocalitzat 75 empreses grans a Madrid en un any.

I aquí , entre l aplicació d´una legislació laboral europea que imposibiliti les deslocalitzacions industrials, amb beneficis reals a registre mercantil, són inmorals i hauria d´estar penalitzat a nivell d´impostos, en virtut de la responsabilitat social d´haver generat beneficis els treballadors de les plantes en èpoques de vaques grases i en l´actualitat,o en el passat com a Nissan amb 6.712 milions d´euros de beneficis reconeguts, no tinguin vergonya a voler expulsar a 1680 treballadors. Ens cal un model de cogestió alemany de les empreses. Quantes empreses tenen representants dels treballadors als consells d´administració?El moviment cooperatiu va reeixint però encara no té prou cos com passa en altres nacions on tenen referents que tiben l´economia d´un poble, com passa a Euskadi amb la ma ocooperativa més gran d´Europa, la corporación Mondragón, malgrat intents incipients com el grup cooperatiu Clade a Catalunya.

Si hi hagués cogestió,de ben segur les retribucions i contractes blindats actuals indecens no s´haurien produit en empreses en crisi en molts casos, i tot això porta a la refundació del capitalisme a un model redistributiu, fomentant el decreixement i el consum responsable, ara que l´economies més poderoses entren en recessió, i que porti a promoure el productivisme autoregulat que no busqui la rendibilitat immediata de costos, que esgota fons d´energia, i això vol dir un canvi cultural, de consum i de producció, que no es fa d´un dia per l´altre.

En l´àmbit proper, la clau de volta és desplegar un marc català de relacions laborals, que ens doti d´un marc autoregulador, que superi no tenir un status d´estat propi i veu pròpia en el context internacional,que ens doni eines que no tenim perquè les empreses que s´ubiquin a Catalunya, no puguin fer jugades especulatives, i d´invertir en criteris de valor afegit, i no de costos laborals mileuristes o menys amb relació a altres països per maximitzar guanys empresarials, i evitar el dumping social existent, que incentiva que amb fons de cohesió europeus, es destini a fàbriques al nord d´àfrica(cas Nissan a Tanger) o a l´europa de l´Est(cas Pirelli a romania), com moltes empreses catalanes amb capital estranger.

I això la dreta política del PP i CIU, no estan per la feina, ja que creuen en l´opció liberal del lliure mercat. S´obliden que el marc català de relacions laborals es va aprovar el seu ple desplegament en el primer tripartit. Qui ostenta atribucions pe desplegament? la conselleria de Treball, que ben poca cosa apart del Consell de relacions laborals de Catalunya, ha fet, per fer-lo efectiu el seu desplegament, i no posar nerviosos a sectors econòmics, bo i adquirint eines efectives per defensar el teixit industrial del país i la seva regulació perquè no ens pasés casos com l´actual, o es minimitzés els efectes de destrucció de prop 400 llocs de treball al dia actuals.

Quin model es segueix? fer seguidisme del govern espanyolista del PSOE, que esmerça esforços per fer-se la foto amb un personatge funest politicament com George Bush, després de la victòria d´Obama,en una trobada dels actors politics dels estats del G-20,que podien haver regulat per impedir situació actual de forat negre de la banca internacional que no es presten diners per saber que TOTS tenen actius financers d´hipoteques incobrables i que els deixa sense liquidesa, i incentiven por a la crisi,per furtar més recursos públics a entitats financeres, i quan podien fer quelcom, optaren per inhibir-se i acotar el cap dient que el mercat s´ha d´autoregular, i així fins a la propera crisi, que ho acabi d´ensorrar el món econòmicament, i generi més atur i pobresa global, mentre una minoria privilegiada mou capitals impunement o els ubica a paradisos fiscals, o com a nivell estatal espanyol s´eximeix de liquidar impostos a les grans fortunes,mentre la majoria social financem l´estat i se´ns expolia 150.000 milions de rendes del treball (80% impostos són de treballadors a sou d´altris), que van per donar oxigen a la banca i premiar la seva mala gestió,ni més ni menys que el 15% del PIB.

El marc català de relacions laborals és en la crisi actual una eina que caldria desplegar, i en elles la creació d´un banc públic català, que podria emetre deute públic i finançament a particulars,economia social,cooperatives i emprenedors,-que el PNB ja té aprovat per Euskadi, i que pot substituir amb fusions de caixes,a canvi suport pressupostos del PSOE-, que financii els sector productius del país, que a dia d´avui no tenim però que la classe treballadora no hi podem renunciar pel futur laboral i nacional, conjuntament amb un finançament que ens doti un concert econòmic per encarar el present i el futur.

En definitiva, el dret de decidir, davant de la crisi, és tenir la clau laboral i nacional,concretant-se en el finançament per fer politica social com a paraigua protector a les classes més desafavorides i afectades directament o indirectament per la crisi, conjuntament amb un marc laboral propi que ens doni dret de decidir per construir el model socioeconòmic que ens doni una plena ocupació i de sous i perspectives de futur dignes per aquest país.

De no resoldre´s, ens aboca per ambdós motius a començar a plantejar-se amb el context politic,social i econòmic, el planteig d´una VAGA GENERAL, -com s´indicava a la manifestació anticapitalista a Barcelona-, que faci aglutinar manifestants pel dret a decidir en l´àmbit socioeconòmic,laboral i fiscal que aglutini sectors obreristes i sobiranistes sota un lema comú , com per exemple "Exigim el Dret de decidir,pel futur dels treballadors/es de Catalunya".

Protesta davant Bankinter. On són els nostres diners?

Fa uns dies enrere, assistint com a delegat d'estudiants a Madrid(Espanya) per l'UNED, em vaig perdre pel centre, a la Plaza del Sol, i em vaig trobarels efectes reals de la crisi econòmica. Inversors, que pensaven que tenien els dienrs segurs, i la seva entitat els havia invertit en empreses USA que han fet fallida econòmica. On són els seus diners? Hi ha milers d'afectats pel que es veu, i el meś terrible, es que diferents mitjans han anat a parlar amb ells, però alguna mà negra previsible, els han silenciat als mitjans oficials i de masses. Perquè s'estengui la seva lluita davant l'indefensió per l'usura financera, aquí teniu el vídeo elaborat i posat al Canal propi de youtube:

El colapse del dòlar. Preparen la nova moneda l´Amero, en una estafa monetària global

Cal seguir en atenció aquest escenari econòmic post-eleccions USA, d´un locutor de ràdio silenciat que ha tret a la llum la trama monetària que es porta a terme en secret:

Hal Turner muestra el Amero
Cargado por wifiteam

Manifestació treballadors/es TYCO ELECTRONICS AMP a Berga i lectura manifest

A continuació teniu el moment de la manifestació a l´arribada a la Plaça Sant Pere de Berga, on s´ha fet lectura del Manifest per part dels treballadors/es, que teniu a continuació davant el tancament i venda del terreny de la planta de Berga amb els 121 treballadors/es que hi té per una deslocalització i la reducció de plantilla de diferents centres a Catalunya i a nivell mundial:

Vídeo amb Mònica Sabat, portveu Plataforma pel Dret de Decidir

Vídeo amb Isabel Pallarès, secretaria General de l´Intersindical-CSC a 11 setembre a Barcelona

Estudi del Cercle d´Estudis Sobiranistes, on constata que com a mínim hi ha un 35% d´independentistes

Aquí teniu algunes conclusions força interesants de l evolució de l´independentisme a Catalunya, basat amb dades d´enquestes sobre la qüestió. Això dóna gruix a la voluntat sobiranista d´una majoria social, malgrat que els mass media dels sistema això no els interesi reflexar-ho, i amb el context polític actual, s´accelerarà la desafecció a aquest estat espanyol que ens maltracta, especialment a les classes populars i a la gent més desvalguda, els treballadors, aturats, pensionistes i joves, seriem els que en sortiriem millor d´una proclamació d´independència, via que malgrat l´enquistament generacional i limitació al reformisme a les institucions delegades per l´estat unionista, més tard o més d´hora tindrà un reflex polític majoritari i plenament coherent amb la voluntat popular.
El Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) va presentar a la seu d'Òmnium Cultural de Barcelona els resultats preliminars (PDF) de l'estudi "Suport Social a la independència de Catalunya (1991-2008)" on s'analitza en profunditat 21 enquestes fetes públiques en aquest període, per acabar donant les conclusions per sectors i variables. Hi han participat el cap del CES, Alfons López Tena, l'investigador del CSIC, membre d'EstatPropi.cat i responsable de l'estudi Marc Belzunces, i la diputada sobiranista del Parlament del Quebec pel Partit Québécois, Lizette Lapointe.

El text analitza detalladament totes les enquestes sociològiques i polítiques fetes al Principat que hagin recollit almenys una pregunta sobre la independència de Catalunya. Les conclusions de l'estudi fa diverses conclusions novedoses respecte dels diferents grups d'immigració en relació a la independència del Principat, i mostra com el suport social a la independència és del 35%, amb una oposició del 45%, mentre que les fonts habituals d'informació situen aquest suport en una xifra molt inferior.

L'estudi analitza també moltes altres variables en l'estudi, com ara l'edat, el nivell d'estudis, els mitjans de comunicació que consumeixen els principatins, la simpatia per les diferents opcions polítiques, la distribució territorial per municipis o els grups d'immigració, entre moltes altres característiques. Racó Català oferirà als seus lectors una lectura en profunditat de l'estudi un cop es presenti en la seua totalitat.

Mentrestant algunes d'aquestes variables que s'han presentat als resultats preliminars de l'estudi són:

Dades generals: El suport social a la independència per a les persones majors de 18 anys se situa en un 35%, mentre que l’'oposició en un 45% i la indecisió, clau d’altra banda en qualsevol procés d’'aquestes característiques, en el 20%.

Distribució territorial: Als municipis de fins a 10.000 habitants l’'opció independentista és majoritària, mentre que als municipis de més de 150.000 habitants l'’opció unionista és majoritària.

Lloc de naixement: Les persones que han nascut a Catalunya són favorables a la independència amb un 42,7% (per un estret marge), mentre que les persones que han nascut a la resta de l’'Estat espanyol són molt contràries amb un 68%. Per contra, aquelles que han nascut a la resta del món també són contràries però amb un percentatge molt inferior del 36,9%.

Nova immigració: L'’únic grup de nouvinguts de fora de l’'Estat espanyol que és favorable a la independència és el col·lectiu de l’'Europa de l’'Est amb un 32%. Els col·lectius més contraris són els de l'’Amèrica Llatina, l’'Europa Occidental i el Magrib amb percentatges que oscil·len entre el 45% i el 41%, mentre que els de la resta de l’'Àfrica i els de l’'Àsia mostren un alt percentatge d'’indecisió.

Llengua parlada a casa: Clarament aquells que utilitzen la llengua catalana de forma habitual a casa són favorables a la independència amb un 43%, i aquells que utilitzen la llengua espanyola són contraris amb un 65,3%.

Nivell d’'estudis: Com més nivell d’'estudis es té, més a favor s’'està de la independència, i viceversa. Els nivells més favorables a la independència són els de l’'ensenyament superior (universitari grau mig i grau superior) amb un 40% i els menys favorables són els de sense estudis i només ensenyament elemental amb un 57% en contra.

Partit simpatitzant: Tot i que CiU no és una formació obertament independentista, es pot concloure que amb un 51% és el principal partit pel qual simpatitzen més persones favorables a la independència. A ERC, el percentatge de persones favorables a la independència és major que a CiU, però el nombre de simpatitzants és significativament menor que a CiU.

Mitjans de comunicació: Com més freqüentment es llegeix la premsa escrita més favorable s'’és a la independència amb un percentatge del 39%. Per contra, aquells que no llegeixen mai la premsa són els més contraris a la independència amb un 56%. Pel que fa al tipus de mitjà de premsa escrita al qual s’'accedeix, destacar que els lectors dels mitjans de l’'Avui, el Punt i El Periódico en català són clarament independentistes amb percentatges que oscil·len entre el 73,8% i el 54,3%.

Vídeo i comunicat de l´Enric Duran, el "Robin Hood" dels moviments socials

Si la notícia és espectacular, més n´és l´acció de l´Enric Duran, que l´explica en aquest vídeo. En el context de crisi del capitalisme, la seva acció posarà contra les cordes de generalitzar-se, l´acció de formalitzar a 39 entitats financeres , 68 crèdits, amb import de vora 500.0000 d´euros i donar-los a entitats socials.El podeu veure en video parlant del decreixement, pensament que s´està extenent com alternativa a situació actual.

Us trameto el comunicat fet per ell mateix de la seva acció:

Amics i amigues, companyes i companysSóc l'Enric, creador i redactor del butlletí cat@moviments.cat. Aquesta setmana no hi ha el butlletí habitual, perquè és una data assenyalada.
La propera setmana me'n tornaré a encarregar des d'alla on estigui, intentant tornar als dilluns com a l'inici.

Avui, 17 de setembre, faig pública l'acció de desobediència civil a la banca que portava més de 2 anys duent a terme.

Potser a hores d'ara ja ho sabeu, perquè la noticia ha sorprés a la premsa, i no hi hagut fins ara els filtres que ens trobem en d'altres ocasions.

He expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros que no pagaré.

Ha estat una acció individual d'insubmissió a la banca que he realitzat premeditadament per denunciar el sistema bancari i per destinar els diners a iniciatives que alertin de la crisi sistèmica que estem començant a viure, i que tractin de construir una alternativa de societat.

Es tracta d'una acció aliena a cap tipus de violència, que reivindico com una nova forma de desobediència civil, a l'alçada dels temps que corren. Quan el fiinançament al consum i l'especulació són dominants a la nostra societat, què millor que “robar” als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives?

Podeu trobar tota la informació detallada d'aquesta acció a:
http://polaris.moviments.net:8000/ca/he-robat-492000-euros-als-que-mes-ens-roben-denunciar-los-i-construir-alternatives-de-societat

i a les pàgines centrals de la publicació CRISI

També podeu contactar amb mi a enric@enricduran.cat

CRISI: Publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques” que aquest matí ha sortit al carrer i que a través de centenars de col·lectius i persones individuals que actuen com a voluntàries, s'està repartint a dia d'avui per més de 200 poblacions de Catalunya, i en menor mesura Illes Balears i Pais Valencià. De la publicació, de 20 pàgines, se n'han fet 200.000 exemplars, bona part dels quals seran repartits durant el dia d'avui. Com que volem que la notícia arribi a la gent del carrer sense ser filtrada pels mass media i és amb tots aquests exemplars, la pàgina web i l'ajuda i difusió de molta gent que ho volem aconseguir.

CRISI, centra les seves pàgines en explicar el rerafons de les diferents crisis de l'actualitat, així com en el poder de la banca, com estament central del sistema capitalista actual, que ostenta el privilegi de la creació de diners i amb aquest domina entre d'altres, empreses transnacionals, partits polítics i mitjans de comunicació. La publicació explica com, a partir del fet de la creació de diners, la banca roba als ciutadans i ciutadanes de múltiples maneres.

CRISI també dedica unes quantes pàgines a explicar el que fan els moviments socials per posar en marxa una alternativa al sistema actual.

Amb tot plegat, són 20 pàgines plenes d'informació que no hem vist mai junta en els mass media, doncs va en contra de les corporacions que els controlen i financien.

D'altra banda, per simbolitzar que aquesta és una acció que tot i que l'ha fet una persona, n'hi ha moltes que estan d'acord amb la seva ètica, s'ha escollit un antifaç verd com a símbol de l'acció, dels quals veureu que algunes persones els porten posats quan reparteixen els diaris

La publicació del 17-S inclou les següents convocatòries en les que esperem comptar amb la vostra participació:

Dimecres 17 de 21:50 a 22h APAGADA MUNDIAL perquè respiri el planeta

i CASSOLADA Contra el creixement dels bancs que no és el nostre.....

APAGA LA LLUM, NO PAGUIS ELS DEUTES I ENCÉN LA CASSOLA!!

Divendres 19 de setembre a les 20h davant la plaça de l’ajuntament del teu poble o ciutat

Si aquesta publicació no t ‘ha deixat indiferent, comparteix la teva indignació amb la gent!!

Pots portar pancartes, cassoles, instruments, focs artificials...el que vulguis!

EXPRESSA’T!!!

També pots baixar-te el manifest a la web del 17 S i fer-lo còrrer juntament amb la publicació.

Finalment si vols repartir o que et fem arribar exemplars de CRISI, ens els pots demanar a través del correu electrònic info@17-s.info o al telèfon 605823343. Hem treballat perquè se'n reparteixin molts el dia 17, però igualment els propers dies també se'n continuaran repartint.

La pàgina web de la publicació és http://www.17-s.info

(pàciencia si va a poc a poc, s'estan reben centenars de visites al mateix temps...)

Vídeos 11 setembre Diada Nacional de Catalunya a Barcelona